estrip’s 31

La societat actual està molt lluny dels episodis de ‘missions’ quan uns abanderats anaven als països del Tercer Món per imposar creences i costums a canvi d’una caritat mal entesa. Posteriorment, el ‘bonisme’ va conformar a molts pobles a viure del subsidi i van deixar de lluitar per aconseguir un present digne i un futur millor. Avui, els criteris són altres i a les pàgines de l’Estrip en trobem constants referències, el suport el donem a projectes que es lideren des de casa seva.

Casa Terra, l’entitat que lidera Alguer Miquel, el cantant de Txarango, és un exemple que expliquem en aquesta edició, però també hi ha projectes com el d’Options Catalunya-Nepal que va  en el mateix sentit. Cert que tenim tota mena de matisos i de colors, i projectes de gent de casa nostra que s’han establert en aquells llunyans països per tirar endavant iniciatives úniques com la d’Insolàfrica, per exemple. Però el present d’aquestes accions de cooperació és que les decisions s’han de prendre sobre el territori, només hi ha aquesta via per a la consolidació de projectes de millora. La transparència i la informació ens han ajudat a obrir els ulls i tornar a creure en què la nostra col·laboració és important i necessària si es canalitza per les organitzacions i gent adequada.  Ja no s’hi val a dir que tot es perd pel camí, o llegir només els abusos que en fan alguns dictadors o que han fet algunes organitzacions maldestres i que han tingut dirigents inapropiats per fer servir una paraula suau. S’ha d’obrir els ulls en tot i creure en la nostra capacitat d’avaluar què és el més indicat pel bé comú.   

Hem de ser capaços de ser crítics amb les decisions col·lectives i que s’imposen des de la maquinària administrativa i mediàtica al seu servei. Hi ha poca reflexió en la vacunació per frenar la Covid-19? Hi ha molta gent que s’ha omplert la boca amb afirmacions si més no qüestionables: ‘em vacuno per solidaritat amb els altres’, ‘si jo em vacuno, protegeixo tothom’, ‘si no et vacunes, ets insolidari, perquè poses en risc la vida de moltes persones’… Fa certa gràcia pensar que la vacunació pot ser considerat un acte de solidaritat. La Covid-19 ens ha donat mil i un exemples d’accions de solidaritat, fins i tot qui ha donat la vida cedint el respirador a una altra persona. Podem afirmar que els catalans som solidaris perquè ens estem vacunant? Algú s’atreveix a titllar d’insolidària una decisió del Primer Món renunciant a vacunar-se en favor de destinar les dosis a les poblacions que avui estan patint i morint sense fre al Tercer Món? No és un problema de negacionisme, però tampoc es tracta de només mirar-nos al mirall quan ens veiem ‘guapos’. La solidaritat, afortunadament, va molt més enllà d’una vacuna, és un acte d’amor que el fas sense esperar res a canvi.