estrip’s 26

Hi ha tantes cartes als reis, desitjos per aquest 2021, com habitants al planeta. És una afirmació que, sense estar contrastada, no ens costa gens acceptar-la com a bona. Hi haurà mil i una coincidències, però l’empremta personal sempre és única. Moltíssima gent coincideix en un anhel, recuperar la normalitat. Però això, malauradament, no és sinònim de benestar i de justícia. La covid ha agreujat les diferències socials i ha accentuat els dos extrems, el de la riquesa, però amb especial cruesa el de la pobresa.

Aquest 2021 podria significar un punt de partida cap a una nova realitat, si som capaços de caminar junts cap a objectius que ens facin més forts com a comunitat. La solidaritat, que no la compassió, ha de forjar els camins d’aquests dies vinents, mesos i setmanes cap a la comprensió i assumpció de la nostra realitat més propera. Ens hem de treure les suposades ulleres màgiques que aconsegueixen que tot el que no ens interessa, tot allò que ens incomoda, sigui invisible. No s’hi val a girar l’esquena als avis que pateixen solitud no desitjada i que malviuen en habitatges sense les mínimes garanties de salubritat. No podem canviar de vorera quan s’acosta un invisible d’un altre color, perquè només amb la seva complicitat la nostra terra tindrà un futur en llibertat. No és acceptable que els nostres joves més inquiets i amb millor formació acabin aspirant a un lloc de treball en la funció pública, perquè els estímuls de la privada estan encotillats per normes que només afavoreixen les grans companyies i uns sous mileuristes que no els permeten independitzar-se.  Hi ha tant a fer! Recuperar les bondats del quilòmetre zero és incòmode i car. I la gran majoria no s’ho pot permetre. 

El repte del 2021 és trobar una vareta màgica per canviar el món? O en tenim prou amb un llibre d’instruccions per fer camí amb honestedat? Som una societat amb arrels cristianes la qual avui està regada d’altres creences, i totes coincideixen amb una pinzellada bàsica, l’honestedat; però el materialisme regnant està impulsant una societat digitalitzada, virtual, feta de zeros i uns, sense ànima. Un futur on les ulleres màgiques ens permetran simular el cos d’un artista, les habilitats d’un heroi de còmic i gaudir d’escenaris i artefactes que només són zeros i uns, però que serviran de cortina per evadir-nos de l’entorn, de la realitat més propera, dels problemes dels humans i, sí, ens acabarem convertint en un zero o en un u, absolutament prescindible.

Ser honest aquest 2021, ha de ser la nostre exigència cap els que ens guien; que deixin d’enganyar, que es comportin amb coherència i sinceritat, que actuin respectant els valors de la justícia i de la veritat.