estrip’s 53

La quarta edició del Congrés de l’Acció Social – Inclusió.cat, organitzat pel Departament Drets Socials de la Generalitat i la UVic-UCC mitjançant la Càtedra de Serveis Socials, es va celebrar els dies 8 i 9 de juny a L’Atlàntida de Vic. Hi van assistir 380 participants, entre professionals, entitats, acadèmics, investigadors, responsables polítics, estudiants i altres experts. Amb el títol “Serveis socials: transversalitat i inclusió social”, aquesta edició se centrava en la necessitat d’abordar la inclusió des de diferents àmbits: laboral, residencial, social i educatiu, ja que els factors que hi impacten són molts, però són els serveis socials els que atenen més directament l’emergència social. En l’acte d’inauguració de dijous, el conseller Campuzano va definir el congrés com «un espai de reflexió, de coneixement i de ciència al voltant dels drets socials i les polítiques socials. És per això que treballem per construir un sistema de serveis socials basat en dades i evidències».

En la sessió de cloenda de divendres, els diferents intervinents van coincidir en el fet que cal donar veu a l’usuari i també es va criticar la burocratització de tots els serveis i la poca empatia de molts professionals que fan l’atenció a partir d’un model assistencialista i d’horari, el qual no ataca la rel del problema i perpetua la situació de vulnerabilitat. En un congrés que porta per nom ‘inclusió.cat’, es va reclamar la veu dels usuaris i el seu entorn, perquè la necessitat que ells participin de les decisions que els afecten és una realitat que cal incorporar en totes les actuacions i una garantia d’èxit en qualsevol servei.

Un exemple d’aquest camí és l’assemblea de Sant Tomàs celebrada precisament l’endemà del Congrés, el dissabte es van aprovar unes modificacions dels estatuts, les quals comporten que els usuaris poden ser socis actius i podran votar el representant del seu servei, a les assemblees ordinàries i extraordinàries, i es podran presentar com a representants del seu servei a la junta directiva. El treball d’acompanyament, promoció i empoderament de la persona és el camí per a un millor servei i benestar. La societat actual reclama la participació de tots els agents sectorials, és evident que les decisions s’han de consensuar entre els que intervenen en el dia a dia de la nostra comunitat. En un món enyoradament feliç, els polítics només haurien d’exercir de mediadors en els diferents àmbits de la societat que els toca liderar. Els professionals, els intervinents i els usuaris haurien de treballar per aconseguir un únic objectiu, la millora del servei amb el consens més gran possible. Per exemple, mestres i professors, pares i alumnes haurien de proposar directrius al Departament d’Educació, mai a la inversa. De baix cap a dalt és el camí que avui reclamem.