estrip’s 84

En aquesta edició publiquem una entrevista amb en Joan Turró Vicens, nou president del Consorci Hospitalari de Vic, que posa en relleu un seguit de necessitats, reivindicacions i actuacions, però a partir d’un missatge molt clar i que ja va viure en la seva etapa de director general de la Universitat de Vic. La ‘mala fama’ no es corresponia a la realitat. Aquest serà, també, un dels grans esforços, convertir la sanitat hospitalària en un actiu dels osonencs. És clar que s’han de criticar les males praxis i les situacions indesitjables, però amb la voluntat de resoldre-ho gràcies a la implicació de tots els implicats. Humanització! Aquesta és la paraula de moda, però no es pot quedar en un recurs dialèctic com està passant massa habitualment, que es fan esforços per canviar la manera de dir, però sense que estigui acompanyada del fer i pensar.

Osona és una comarca amb dèficit sanitari quant a inversió pública. Els nostres veïns del Bages, per exemple, reben una trentena d’euros més per habitant i estem a 130 de la mitjana de Catalunya que són 1750 euros. Dels darrers anys tot i que aquesta xifra ha anat millorant, arrosseguem un dèficit històric molt important. I no si val l’excusa que els grans hospitals estan a l’Àrea Metropolitana i que també en som usuaris. Parlar d’en Joan Turró Vicens no és fútil, tot i que com sempre a la vida caldria afegir-hi, moltíssims altres noms, però ell va estar al davant de la transformació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i en aquells anys van lluitar i aconseguir obrir la Facultat de Medicina a Vic. I això és importantíssim, perquè amb la crida dels estudis universitaris han provocat una arribada d’excel·lents professionals sanitaris a Vic. 

Hi ha molts nouvinguts a Osona que creuen en la fortalesa i possibilitats d’aquest territori. Ho veiem en tots els sectors, fins al punt que podríem qüestionar alguns lideratges empresarials arribats de l’exterior, però és el moment de creure en les nostres possibilitats, en els mitjans que tenim i en la capacitat d’aconseguir les inversions necessàries perquè la sanitat pública osonenca, sigui a la primària o a l’hospitalària, formi part dels nostres orgulls, perquè només si ens hi impliquem des de totes les parts professionals, usuaris i ciutadans en general ho aconseguirem. Tenim les eines i la visió de futur que ens apunta una comarca més enllà dels 200.000 habitants d’aquí a deu anys s seguim amb el creixement actual. Ens hem de creure la voluntat d’humanització i això significa passar del ‘què et passa?’ al ‘qui ets i què necessites?’. El ciutadà ha de dir com voldria que fossin els serveis.