Joan Moreno

pare de l’Arnau Baulenas

Ara fa uns dies he pogut gaudir d’un concert de l’orquestra inclusiva. La veritat és que poder passar-ho bé amb actes i activitats en els que una part o tota de les persones que les fan o hi participen tenen necessitats especials no té preu. Vivim uns temps en què es percep més que mai el recull d’anys de treball i esforços de molta gent: entitats, voluntaris, treballadors, polítics, la societat, les famílies i els mateixos protagonistes, entre tots ells s’ha aconseguit donar visibilitat i normalitat a allò que fins fa un temps era totalment impensable. Que tothom té una capacitat i que simplement l’ha de poder fer visible si ho vol, en un format o un altre. L’Explosió de tot aquest moviment que ha fet en l’última dècada, ens acosta a aquella anhelada normalitat, en la que qualsevol persona que visqui en la nostra societat no tingui una etiqueta, només  un espai per poder aportar el seu granet de sorra per fer el castell més gran.

Aquesta actitud ha permès que, actualment podem trobar a molts dels nostres fills i filles, en àmbits culturals, laborals, esportius, socials entre d’altres, donant-nos cada dia una lliçó de vida impressionant. Ells i elles són l’essència d’allò que tots plegats desitjaríem ser. Una societat en la qual només els adjectius positius formin part de la nostra vida: el sacrifici, l’esforç, el compromís, la felicitat, l’alegria, l’estima, els converteixen sense cap dubte en herois d’un món competitiu en què molts d’aquests valors malauradament estant en perill d’extinció. Poder-los veure gaudint de la vida i del que significa formar part d’una societat et fa posar la pell de gallina, perquè en el fons, l’únic que volen és el mateix que desitja la gran majoria, simplement formar part d’un col·lectiu, d’un entorn. No ho tenen fàcil, no els han regalat res, tot al contrari, han hagut de remar molt, acompanyats de la família i amics i de molta gent que creu en ells.

Però com és de contradictori el nostre món, quan més parlem de coses positives, quan sembla que el camí marcat és el més bo, comencen a sonar de lluny els tambors que cada cop fan més soroll i cada cop espantem més. Mentre continuem avançant pel bon camí, hem pogut viure circumstàncies que no ens agraden. Polítics que tornen a utilitzar paraules oblidades, o que consideren que els nostres fills i filles tenen massa drets, o col·lectius que ens veuen com un problema. De moment són minoritaris, però són la prova que el global no va bé. Quan el món comença a considerar que les armes són l’única solució, que hem d’incrementar la despesa militar, i que els aspectes socials potser no seran tan prioritaris, ens ha de fer reflexionar i tenir clar que ara més que mai, hem de treballar per donar a conèixer tota aquesta manera magnifica de fer.

La nostra, ja no només ha de ser una lluita perquè els nostres fills i filles tinguin la qualitat de vida que es mereixen, sinó que potser és el moment, de què també aquest moviment, aquesta feina feta, aquests valors dels quals parlàvem no es poden perdre, per tant, hem de dir clarament que no, que tot això que ens ha costat tant aconseguir no ho volem perdre. Volem continuar avançant, volem continuar millorant, hi ha molta feina per fer, però també hem de deixar clar que de cap de les maneres ens rendirem. Volem formar part d’aquesta societat que no vol aquests tambors que mal sonen. Ara més que mai, necessitem que tothom doni suport als nostres fills, a allò que representen, que tothom cregui amb el que estan fent i que fins i tot els facin servir de referència per dir com volem viure.

No volem que els nostres fills i filles siguin exclosos de la societat, i per tant no hem de tenir por, per agafar la força i l’empremta i dir: que no només formem part d’aquest món, sinó que també ens veiem amb força per continuar demostrant que pot ser  millor.  Ara només us aconsello que feu un petit gest, que participeu, aneu o simplement gaudiu d’això que us he descrit amb un petit redactat. Milers de persones ja ho han pogut experimentar, ara més que mai els nostres fills i filles us ho volen continuar demostrant. Gràcies als protagonistes, gràcies a les famílies, gràcies a tothom que creu amb el que estem fent.