Francesc Mateu i Hosta

La veritat és que el 2026 comença amb unes notícies que fan feredat. A casa nostra, un desnonament de 400 persones en plena onada de fred i pluja complint, segons diuen, una sentència judicial; sentència que també diu que s’han de buscar solucions per als afectats,  un aspecte per al qual no es posa el mateix zel perquè es compleixi. A això hi hem d’afegir la crisi i el drama de l’habitatge i sumar-hi les 2.000 persones que, aquest mes de desembre, Arrels ha comptat que dormen al carrer a Barcelona.

A l’àmbit global, les guerres semblen multiplicar-se i de les que ja havien començat, no se n’acaba cap. Com a molt, com en el cas de Palestina, la guerra desapareix de les pantalles, però tot continua igual. Tenim un xèrif del món que decideix saltar-se el dret internacional sense fer-ho ni tan sols per al bé comú, sinó només per a benefici propi. El mateix xerif està fent una caça de migrants als carrers de Minneapolis,  de la qual ens arriben notícies i imatges d’assassinats a sang freda que es volen justificar perquè quedin impunes.

Podria continuar amb una pluja de fets i situacions que desencoratjarien el més valent i desanimarien el més optimista. És com si el desànim fos un dels objectius de tot plegat.

Però si analitzem a fons algunes de les notícies, trobarem altres cares de la mateixa realitat que malauradament no ens arriben amb la mateixa força.

Anem a Badalona. A Badalona, un grapat de persones i entitats s’han mobilitzat des del primer moment per atendre les persones desnonades. Han volgut trobar-hi solucions, i per això han dedicat les seves vacances de Nadal a negociar sortides, a atendre casos concrets, a oferir alternatives. Han estat moltes entitats treballant coordinadament i molta gent posant-hi el seu esforç:  famílies de Badalona han acollit a casa seva algunes d’aquestes persones desnonades. Aquesta part de la notícia –poc cridanera– de treball silenciós, no ens arriba mai. Els únics veïns que han sortit als mitjans eren un petit grup que s’oposava que s’acollís part dels migrants a Badalona.

Si ens mirem l’habitatge, a Catalunya, a les nostres ciutats, hi ha molts voluntaris fent seguiment als sensesostre a les nostres ciutats i hi ha entitats, com Sostre Cívic, fent habitatge cooperatiu amb molt d’èxit.

Als Estats Units, a Minneapolis, hi ha també moltes històries  boniques de nord-americans que protegeixen migrants de l’acció dels agents del servei d’emigració del xèrif Trump.

I, quant a Palestina, fa temps que a molts pobles d’Osona es fan activitats per a Palestina; tots coordinats per Osona per Palestina. No tan sols es varen fer activitats quan el tema era als diaris, sinó que se’n segueixen fent quan no hi és. Actualment, hi ha un cicle de cinema palestí a molts pobles de la comarca, i fa uns dies Centelles per Palestina va organitzar un concert a Centelles amb molts artistes de la comarca i que va aconseguir un ple absolut.

Aquesta és l’altra cara de la realitat. És la més bonica però també la més silenciada.

Quan els diaris i els telenotícies us portin cap al desànim, busqueu una mica i trobareu sempre l’altra cara de la realitat. I si podeu, sumeu-vos-hi, perquè ens cal ser moltes més persones mobilitzades i adonar-nos que amb la nostra aportació, per petita que sigui, podem col·laborar a posar fi a aquests temes indignants i vergonyosos.